El primer document gràfic que va certificar la relació de Ramon Casas amb el ciclisme va ser el retrat que va realitzar el seu amic Santiago Rusiñol, Ramon Casas velocipedista; un oli de grans dimensions titulat originàriament Un vélocipediste —Casas, al seu torn, va retratar el seu amic Rusiñol caracteritzat com a viatger rodamón. Ambdues obres es van presentar a la Sala Parés de Barcelona al febrer de 1889. Més tard, Un vélocipediste es va poder veure a l’Exposition des Beaux-Arts de París del mateix any. Armand Gouzien descrivia així l’obra a La Ilustración Española y Americana:
«M. Rusiñol llega a posteritat el retrat d’un velocipedista de 1889. No gosaré d’afirmar que la posteritat el conservi; però, sigui com sigui, li sorprendrà potser l’equip d’aquell cavaller sense cavall, vestit amb jaqueta verda grisa, calçons blaus i mitjons de llana. Assegut en un banc, esbufega i pren aire, mentre que la seva fèrria cavalcadura, incansable, jeu vora seu. Sens dubte ha merescut per premi de la seva carrera el cigar de paper que fuma, i suposem que la taronja que veiem als seus peus apagarà la seva set en breu. Prescindint de l’afer, l’individu està observat amb malícia, i no passant de llarg sobre certa sequedat en l’execució, aquest llenç no ens és indiferent».
Aquella bicicleta, coneguda com a velocípede, apareixia parcialment en l’extrem dret de la composició, de la qual només es podia veure la roda davantera, el manillar amb les borses d’equipatge i l’estructura davantera del quadre. Era un disseny molt similar al de les actuals bicicletes, que es diferenciava, bàsicament, en alguns elements característics: estreps muntats sobre la forquilla davantera, varetes de reforç de l’estructura del quadre, manillar corbat i fre davanter sobre la coberta. En el seu conjunt era una bicicleta de seguretat [safety bicycle] de tipus militar.
La safety bicycle va ser una evolució del bicicle. El canvi esmentat va consistir a construir la bicicleta amb dues rodes d’igual grandària; així proporcionava major estabilitat i facilitat en la seva conducció. També es diferenciava per estar propulsada per pedals que transmetien la força a la cadena —i aquesta a la roda posterior—, mentre que al bicicle s’exercia la força dels pedals a l’eix de la roda gran davantera. La safety bicycle de tipus militar es va caracteritzar per tenir una estructura de tubs d’acer en forma de creu, reforçat per una vareta que unia la direcció amb la tija i eix del pedaler i dues varetes addicionals des de l’eix posterior a l’inici de la tija. El manillar tenia forma ovalada i punys de fusta, juntament amb una palanca a la dreta que controlava el fre, situat al frontal de la roda davantera i que, en accionar-se, pressionava directament el pneumàtic. El selló era de cuir, muntat sobre molles helicoïdals. També tenia parafangs metàl·lics en ambdues rodes i estreps regulables a la forquilla davantera. Addicionalment, un suport per al far, també fixat a la part dreta de la mateixa forquilla. Al 1886, Gustave Adolphe Clément (Pierrefonds, 1855- París, 1928) i la seva companyia Clément & Cie. van presentar a l’Exposition des Sciences et Arts Industriels el model clément de tipus «militaire» amb el qual va obtenir el diploma d’honor. El negoci de Clément, situat inicialment al número 20, rue Brunel de París, aviat va expandir la seva hegemonia al mercat francès, sent considerat el principal fabricant francès de bicicletes. Aquest incipient potencial el va propulsar a desenvolupar tota una indústria de vehicles a motor, des de ciclomotors i automòbils, fins a la fabricació d’avions i dirigibles, incloent-hi els seus components, com els pneumàtics.
Al 1892, Henri de Graffigny va publicar el Traité pratique et manuel de poche cycliste, un ampli estudi de 344 pàgines i 150 il·lustracions en el qual detallava la història del ciclisme fins a aquell moment.
Clément & Cie va ser un dels anunciants que aparegueren a les pàgines publicitàries d’aquell llibre. Al final de l’obra s’anunciaven les bicicletes tipus «militaire» de la marca securitas, similars al reeixit model de clément que havia estat premiat a l’Exposition des Sciences et Arts Industriels. A l’anunci de securitas apareixia la il·lustració de la bicicleta i la seva descripció tècnica, amb un pes aproximat de 19 kg. S’hi oferien dues opcions d’equipament: pneumàtics tubulars, a un preu de 365 francs, i pneumàtics amb coberta i càmera, per 430 francs. La compra es podia finançar en quinze mesos en tots dos casos. Altres fabricants van produir aquest tipus de bicicletes «militaires» i, al mercat francès, es podien trobar diversos models similars britànics d’importació, de marques conegudes com samson, star, rudge i the mascotte, o fets per fabricants nacionals com l’esmentada securitas i peugeot.
La bicicleta que acompanyava a Casas al retrat fet pel seu amic Rusiñol és, amb tota seguretat, una bicicleta tipus «militaire». Encara que és difícil precisar de quina marca concreta es tracta, podríem aventurar que és una clément. El jove Casas no es va valer de la fortuna familiar només per adquirir les millors bicicletes; en un futur, compraria els millors models dels principals fabricants automobilístics. De la mateixa manera, tant el mobiliari de les seves famoses creacions artístiques com els pigments i suports van ser adquirits als prestigiosos establiments parisencs. Si tenim en compte el nivell d’exigència de Casas, les bicicletes clément eren la millor opció, fabricades pel principal productor nacional de bicicletes i vehicles que va formar, associant-se amb l’empresa Gladiator, el major conglomerat de la indústria del transport francès. De fet, gladiator és, significativament, la marca del famós tàndem que Casas va compartir amb Pere Romeu.