IL·LUSTRACIONS A EL GATO NEGRO
Amb el pas dels anys el seu estil evolucionà i en veiem proves d’aquest canvi a El Gato Negro. Dirigida per Carlos Ossorio y Gallardo (1864-1921), periodista i escriptor que col· laborà en nombroses publicacions de l’època com El Noticiero Universal o La Ilustración Española, en aquesta hi trobem uns dibuixos més realistes i sintètics que s’aproximaran a l’estil que desenvoluparà a les pàgines de Pèl & Ploma. Per aquesta capçalera realitzà la portada del número 2, publicat el 21 de gener de 1898, en la que veiem una dona damunt d’un ruc acompanyada d’un pagès i amb la muntanya de Montserrat al fons. Casas, fidel al seu estil, presentà una composició amb els contorns ben definits, on va saber captar l’escena de manera ràpida, però sense renunciar a incloure-hi alguns detalls i realçar-la amb unes notes de color. Força més interessant resulten les dues il·lustracions que trobem a l’interior d’aquest número, pel que cedí dos retrats de Miquel Utrillo i Morlius (1862-1934) que acompanyaven el text d’Ossorio Gallardo titulat «El cuarto de hora» [El quart d’hora]. La història explica la vida de dos germans, Ròmul i Rem, de caràcter ben diferent. Mentre un viu de manera passiva esperant el que hagi de venir, l’altre no para quiet i treballa per assolir els seus objectius. Per a la primera part de la narració, es trià el retrat d’Utrillo descansant en un balancí, despreocupat, sense ganes de fer res i mirant fixament el rellotge de butxaca. Per a l’altra, decidiren incloure un retrat del català treballant i redactant un dels nombrosos textos que publicà al llarg de la seva vida.
Per a la mateixa capçalera, era un dibuix de temàtica ciclista que acompanyava una historieta, en la qual es lloaven les vistes i paisatges que es podien veure en sortir a passejar en bicicleta. En aquest cas plasmava a la perfecció la moda de l’sportsman a la Catalunya de finals del segle xix, com també era capaç de captar la moda masculina del moment a Apunt d’home elegant, amb l’abric al braç, passejant que es publicà a les pàgines de la revista humorística Madrid Cómico a l’any 1898. D’aquesta manera, es convertia també amb els seus apunts en un cronista social de les modes imperants al tombant de segle.
Sebastià Sánchez Sauleda.