L’ETAPA DE PÈL & PLOMA
L’apogeu de l’obra gràfica en la producció de Ramon Casas s’assolí amb l’aparició de la revista Pèl & Ploma. Tot i ser ideada per Miquel Utrillo, ell es convertí en el principal il·lustrador presentant tot tipus de dibuixos i apunts en les seves pàgines. D’aquesta mítica capçalera modernista se’n parlarà de manera monogràfica en un altre volum, però aquí no podem deixar d’esmentar que s’hi podien trobar tot tipus de retrats femenins que presentaven la imatge de la dona moderna. Però, sobretot, destacaven per damunt de la resta d’obres la sèrie de nombrosos retrats al carbonet —que va seguir realitzant al llarg dels anys— de personalitats rellevants del món cultural nacional, en els que demostrava dominar la tècnica acadèmica del retrat, tot i la rapidesa amb què resolia la seva execució.
Finalment, dins d’aquesta seqüenci. d’apunts i dibuixos, cal esmentar els realitzats a l’any 1900 quan es desplaçà a París per visitar l’Exposició Universal, com a corresponsal de Pèl & Ploma. Ja hem dit que Ramon Casas no era una persona a la que li agradés molt escriure, però el que veié a la capital francesa l’esperonà a redactar una extensa carta- crònica que es publicà íntegrament a la revista barcelonina. A més d’aquest esforç literari, prengué nombroses notes i apunts ompliren diverses carpetes amb tot tipus de material. L’estil de les composicions havia evolucionat, incorporant-hi les solucions modernes vistes allí. Les dones pintoresques esdevenen el tema central d’aquesta sèrie on ja no hi ha cap rastre de la Bohèmia, demostrant que havia superat l’etapa de joventut i que llavors només li interessaven els llocs elegants i estètics. És aquí quan amb la seva habilitat i rapidesa captà elements com els vestits, els barrets i els complements de moda, als que els aplicà tocs d’aquarel·la que enriquien cromàticament el conjunt. I pel que fa als ambients parisencs, molts d’ells aquí intuïts i esbossats, els resolgué simplement amb unes taques de color, creant espais indeterminats.
Són aquestes obres, a vegades considerades menors dins la seva producció en comparació als olis i els carbonets, on podem apreciar l’artista més lliure, el Ramon Casas més personal. Per tant, esdevenen un document indispensable per estudiar la biografia de l’artista, ja que en ells captava allò que més li interessava en cada moment vital de la realitat que l’envoltava.
Va ser gràcies a la realització d’aquests apunts i «ninots», on demostrà una gran perícia tècnica en la seva execució tot i la seva aparent simplicitat, que es convertí en un veritable cronista del món artístic del seu temps, llegant-nos unes instantànies de les seves vivències més íntimes.
Sebastià Sánchez Sauleda