El DELAUNAY-BELLEVILLE va ser el vehicle més mediàtic de Ramon Casas. Va aparèixer en diverses fotografies familiars, així com en alguna obra destacada, com la famosa Cotxera. El periple mediàtic es va iniciar amb la mateixa adquisició del cotxe, ja que Casas el va recollir a París i, juntament amb el seu amic Pere Romeu, va tornar conduint per la coneguda ruta París-Barcelona, que va cobrir mitjans com Los Deportes i La Ilustració Catalana. Les proeses automobilístiques van continuar amb la Caravana Automobilística de Madrid-Barcelona, gràcies a la qual l’Automòbil Club de Barcelona va rebre el títol de “Real” de mans del monarca Alfons XIII.
1. El viatje París-Barcelona
Al març de 1906, Ramon Casas va tornar a París per residir-hi tres setmanes. Va viatjar per recollir el xassís del flamant DELAUNAY-BELLEVILLE 12 hp que havia adquirit al fabricant francès. En aquesta aventura automobilística el va acompanyar el seu inseparable amic Pere Romeu. Tot i que la previsió era realitzar íntegrament el trajecte París–Barcelona, els viatgers van aturar-se, almenys durant uns dies, a la població de Sils (Girona). El 12 de març, Casas va escriure una carta a Utrillo explicant-li que el seu automòbil ja estava disponible:
«Amic Miquel: Avui he rebut carta de Duro, que em diu que a final de mes puc anar a París a recollir el xassís i, com comprendràs, crec que no seré necessari (…). Per a l’afer de Pams, escriu-me una carteta per dir-li que jo estaré a París l’1 d’abril i afegeix-hi allò que et sembli; això envia-m’ho de seguida. I tu, quan penses venir? Digues-me alguna cosa. Molts records a la família Borràs i una abraçada del teu amic, Ramon».
El 29 d’abril, La Ilustració Catalana feia referència a aquest viatge a la secció «Sport»: «El darrer viatge del lloat pintor Ramon Casas des de París fins a aquí en automòbil l’ha convençut una vegada més de la impossibilitat que patim per comunicar-nos amb Europa per carretera. Va emprendre el viatge juntament amb Pere Romeu i, malgrat el temps variable i plujós, en tres etapes va arribar a la frontera amb tota satisfacció. (…) Després de sofrir les molèsties consegüents al mal estat de conservació de les nostres carreteres i el continu pas de barrancs, va arribar a Sils, on el va detenir definitivament l’aigua de la riera, on manca el pont, i per més intents que va fer el nivell de l’aigua (…) li va impedir absolutament de travessar-lo».
El 12 de maig de 1906, Los Deportes es feia ressò del viatge per mitjà de Pere Romeu:
«És vergonyós que la carretera nacional de la frontera a Madrid no sigui viable per a automòbils i quan plou ni per carro (…). Ara que es preocupen a nomenar comissions perquè gestionin la forma d’atreure estrangers a Espanya, crec que seria molt pràctic que es gestionés seriosament l’arranjament de la carretera França-Madrid perquè els fos accessible a aquests estrangers que pretenen atreure, en venir a Espanya».
2. L’Automóvil Club de Barcelona i la Caravana Automovilística
El 24 de febrer de 1906 s’informava de la creació de l’Automóvil Club de Barcelona i la composició de la seva junta directiva, el president de la qual va ser l’impressor barceloní Lluís Barral i el vicepresident Ramon Casas.[1] El 26 de maig, de nou a Los Deportes, es comentava l’organització de la Caravana Automovilística, que es realitzaria de Barcelona a Madrid per commemorar els festejos de les noces del rei Alfonso XIII amb Victoria Eugenia de Battenberg. Entre els participants hi figurava Casas amb el seu DELAUNAY-BELLEVILLE. El 9 de juny va sortir un número extraordinari de la revista dedicat a l’esdeveniment. Pere Romeu, el corresponsal de la iniciativa, va enumerar les ciutats per les quals van passar: Lleida, Fraga, Saragossa, Bujaraloz, Guadalajara i Madrid. Segons apuntava la «llista de senyors que van participar a la Caravana Automobilística», Ramon Casas anava acompanyat dels «Srs. M. Utrillo, F. Paret, J. Miró i Trepat i el chauffeur». Gràcies a la Caravana, es va aconseguir l’arranjament de bona part de les carreteres per les quals havien de transitar els cotxes participants: «A la Prefectura d’Obres públiques de la província de Saragossa, s’ha donat ordre perquè el personal de carreteres estigui disposat al seu arranjament». El Ministre de governació va ordenar «l’arranjament de la carretera de Madrid a França per La Junquera». A més s’havia d’atendre a les següents indicacions:
1a. L’arranjament dels carrers del poble pels quals travessava la caravana.
2a. La instal·lació d’un servei especial de vigilància i ordre per evitar accidents.
3a. Que es recomani als passatgers o caminants i conductors de carruatges que conservin sempre la seva dreta en la carretera.
4a. Que el veïnat actuï sol·lícitament i amb seny, procedint com a poble civilitzat.
La Guàrdia Civil estarà encarregada de l’ordre. En els escassos llistats apareguts d’aquelles excursions automobilístiques, el xofer o mecànic sempre havia romàs en l’anonimat; habitualment se citava «chaufeur», tot indicant que el propietari del vehicle anava acompanyat. Però va ser gràcies a la llista d’inscrits d’aquesta caravana que es va saber per primera vegada el nom del mecànic de Casas: A. Castellà i, addicionalment, els quatre passatgers que van acompanyar-lo en l’expedició. Quan la caravana va arribar a Madrid, el rei va rebre els seus membres i, com a mostra d’agraïment, va atorgar el títol de «Real» a l’Automóvil Club de Barcelona, que anys més tard es convertiria en el Real Automóvil Club de Catalunya (RACC).
Al 1915 se sabria per la revista esportiva Stadium que Charles Deering, a proposta del seu amic íntim Casas, ingressaria com a soci del RACC en qualitat de propietari de dos ROLLS-ROYCE. Aquests vehicles són els que es veurien als dibuixos caricaturescos que Casas va realitzar al costat de Deering per Europa.[2]
3. L’oli de La cotxera
El 22 de juliol de 1907, El Correo Catalán feia referència a una figura lligada a Casas: «Es troba en aquesta ciutat procedent de Sant Benet del Bages el lloat pintor Santiago Rusiñol, que ha romàs allí una temporada pintant alguns quadres que segurament han d’atreure l’atenció dels seus molts admiradors».
L’amistat que unia els dos artistes s’havia consolidat ja al 1889. Va ser quan Rusiñol va realitzar tres teles titulades El claustre, El pati del claustre i El lledoner del claustre de Sant Benet de Bages. No seria estrany que coincidís amb la temporada que Casas va pintar La cotxera. Al segle XIX es coneixien els camins de Barcelona a Vic, passant per Granollers, i el camí de Barcelona a Vic, passant per Moià, Sant Feliu i Santa Eulàlia de Ronçana. La diferència d’ambdues rutes estava en el fet que la primera circumdava el riu Congost i era molt plana, mentre que la segona, la de Moià, anava sempre per muntanya i passava per Sant Feliu, seguia el massís de Montbui i baixava fins a Santa Eulàlia.[3]
La cotxera assenyalava una parada en el trajecte. Aquesta cotxera es va localitzar a Moià, pas previ per arribar a Sant Benet des de Barcelona, i a la inversa. Aquest llenç de grans dimensions unia allò antic amb el més modern. Va ser el pas evolutiu d’una societat tradicional —simbolitzada per les tartanes i els personatges que pertanyien a aquest món (la senyora amb un mocador turquesa al cap, el rector, un jove sagal que tenia als seus peus una maleta i el mosso d’esquadra)—, enfront d’un vehicle a motor aïllat en el qual anava assegut el xofer. Els personatges i tartanes a l’esquerra quedaven relegats en un segon pla, cedint el protagonisme al frontal de l’automòbil i als reflexos que es desprenien dels metalls daurats. Al fons, al final del quadre, la llum solar il·luminava. La llum vertebrava i donava profunditat a la composició, sense ressaltar directament els elements protagonistes de la composició.
El majestuós oli de Casa reflecteix una potent imatge de modernitat, encarnada en el seu automòbil DELAUNAY-BELLEVILLE. Contrasta amb la dels personatges de l’àmbit rural clàssic allí retratats, entre ells un monjo i un mosso d’esquadra.
La cotxera. Oli sobre tela, 1907.
D’aquest període va figurar una inusual obra en ceràmica titulada Lo d ’ara, dibuixada per Casas i executada per Urgellés. La composició de 1908 estava formada per dotze rajoles, en les quals es veia un pilot d’un vehicle de competició; el famós POA que va promocionar Pere Romeu. El POA era en realitat un REYROL COUPÉ VOITURETTES de 1907, al qual Romeu va voler aplicar-li algunes modificacions tècniques.
- Los Deportes, núm. 92, any 10, 24 de febrer de 1906. La resta de membres de la junta van ser les següents persones: secretari, Lluís Barral; vicesecretari, Eduardo Miró; tresorer, Juan Ponsa; administrador, Carles Barral; bibliotecari, Dr. Cera; vocals, Alberto Lleó, José Cintas, Laureano Miró, Juan Miró, José María Soler, Francisco Paret i Jaime Reynés.
- Stadium, núm.121,18 de setembre de 1915.
- Al 1904 s’havia establert una línia regular de cotxes de tracció animal de Moià a Caldes de Montbui. Eren cotxes de tir de quatre mules. Tenien les cotxeres a Moià i recorrien el trajecte Moià-Castellterçol-Sant Feliu-Caldes (després es prenia el tren que anava a Mollet i, des d’allí, rumb a l’Estació del Nord de Barcelona). Les infraestructures deixaven molt a desitjar i els camins o carreteres eren mancats de manteniment perquè es produïen desplaçaments esporàdics. A partir de l’establiment de línies regulars i de la incipient popularització de l’automòbil, s’afavoriran les futures millores. Així mateix, els camins que Casas havia de recórrer amb cotxe per arribar a Sant Benet estaven enfangats en el millor dels casos, fet pel qual el viatge es convertia en una autèntica aventura i les parades a fondes i hostals es feien obligades.
Gabriel Pinós Guirao