Ramon Casas és un expert en el retrat i això ens ho demostra l’extensa producció que va desenvolupar al llarg de la seva carrera artística. A partir de tots els catàlegs i llibres que ja s’han publicat sobre l’obra de Casas hem pogut anar descobrint, de mica en mica, més i més retrats de persones que es van creuar a la vida del pintor. Per desgràcia encara passaran uns anys a poder mostrar la seva totalitat, ja que hi ha molta obra sense identificar o una gran part que encara resta a mans de particulars que no l’han mostrat mai en públic i que, per tant, no ha estat inventariada.
LES FORMES DE CLASSIFICAR ELS RETRATS DE CASAS
Tal i com hem dit, es podrien descriure més formes de classificar els retrats de Casas, com per exemple el material sobre el qual està dibuixat, com paper, fusta, tela, carta, etc.; o també els espais o localitzacions on s’han dibuixat, el lligam familiar, d’amistat o simplement connexió entre l’artista i el retratat, diferenciacions entre classes socials o econòmiques, però també classificar-los per oficis o per gènere. S’ha d’apuntar que la majoria dels retratats són homes (excepte sobretot els familiars) i, a més, les dones tenen un paper secundari degut a la societat masclista del moment. Cal recordar que les primeres eleccions espanyoles on es va permetre el vot femení van ser a les generals del 19 de novembre de 1933, durant la Segona República. Per tant Ramon Casas, mort el 1932, mai pogué veure exercir el dret a vot a una dona.
Una altra forma de classificació que podem apuntar dels retrats se centra en el que veiem en el dibuix; és a dir, si s’observa el cos sencer o només la part superior, els objectes o els animals que apareixen amb els retratats, o per contra si no s’hi observa res al voltant.En alguna ocasió l’autor també practica el retrat doble; és a dir, dos personatges dins l’obra, com és el cas del retrat de les germanes Marion i Barbara Deering, el retrat de les senyoretes NN (Àngels i Antònia Puig i España), el famós Tàndem, o l’automòbil on apareixen Pere Romeu i Borràs i el propi Casas, o el retrat del mateix Pere
Romeu i la seva muller Corina Jáuregui i Malgà. Un punt important de classificació ens el podria donar el mitjà pel qual ha estat publicat o anunciat, o fins i tot la revista o diari en el qual ha estat publicat el retrat. Es destaquen especialment les revistes Quatre Gats, Pèl&Ploma i Forma, en les quals Casas és el gran promotor i hi treballa constantment. Hem d’apuntar que els cartells o dibuixos publicitaris de Ramon Casas són famosos i en molts d’aquests són uns retrats amb un element distintiu que el converteixen en un anunci de marca. El gran personatge tantes vegades retratat per Casas és la seva musa, i després muller, Júlia Peraire i Ricarte.
Un altre punt a afegir en els possibles sistemes de classificació dels retrats ens l’indica el lloc d’origen del retratat. Ramon Casas realitza uns quants viatges al llarg de la seva vida i, per tant, també la nacionalitat dels seus retratats és diversa, com per exemple, francesa, anglesa, nord-americana, cubana, argentina, etc. A aquesta idea hem de sumar la possibilitat que siguin els retratats estrangers els desplaçats a la ciutat de Barcelona o a la vila de Gràcia, per ser captats pel pintor.
Una gran quantitat de personatges públics de finals del segle xix o principis del xx es van posar davant els ulls de Casas que els va retratar. Alguns d’aquests es conserven en entitats o institucions privades, però la principal col·lecció roman a museus, on s’ha de destacar la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Per sort, molts d’aquests dibuixos es conserven a les cases particulars dels fills o nets dels retratats, els quals els mantenen com a un tresor i els donen sentit al motiu pel que foren ideats; és a dir, mantenen una connotació afectiva i de record. En aquesta línia s’ha d’afegir que un costum del pintor Casas era oferir el retrat dels nuvis als casaments que assistia com a convidat. Per exemple, tenim el retrat de Dolors Vidal i Ribot que Casas pinta pel seu casament amb el seu amic Miquel Utrillo i Morlius. Precisament aquest enllaç se celebra al 1911 al monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la mare del pintor. Un altre exemple d’aquesta tipologia de retrat de parelles és el de Pilar de Quadras i Feliu que es casa amb el seu parent Delmir de Caralt i Puig, soci de la fàbrica de Sant Benet i fill d’Àngels Puig i España. Un tercer exemple seria el doble retrat del metge Josep Vivó i Picasó i la seva muller Felícia Huet i Bas, alumna de pintura de Ramon Casas. Cal destacar que Casas fou el padrí d’aquest darrer casament que va tenir lloc el 10 d’octubre de 1894, on a més en aquell moment Ramon Casas era parella de la germana de Felícia, Emília Huet i Bas.
Jordi Sánchez i Ruiz.