Una de les qualitats de Ramon Casas és saber captar tant els moments festius com els de tristesa, les riqueses i les pobreses, les malalties, els grans luxes i en moltes de les seves obres, també s’interpreta la realitat d’unes ciutats que volen millorar la qualitat de vida dels seus habitants, però que viuen una realitat amb moltes mancances.
Dins d’aquesta tipologia d’obra, on Casas ens mostra la realitat de la vida i de la ciutat de Barcelona, podem destacar el dibuix on apareixen dos treballadors que netegen una fossa sèptica amb la conseqüent pudor, fet que ens fa recordar que la xarxa del clavegueram encara no estava prou desenvolupada. Precisament, el projecte del subsòl de Barcelona fou desenvolupat per Pere Garcia-Fària i Robles, cunyat de Montserrat Carbó i Junca- della, a la dècada dels anys 90 del segle xix.
Un dels moments més dolorosos i durs per a la ciutat de Barcelona succeeix entre l’octubre de 1914 i gener de 1915 per culpa de la gran epidèmia de tifus de Barcelona que provoca la mort a 2.267 persones i n’emmalalteix unes 25.000. Alguns membres de la família del pintor s’hi veuen afectats. Les germanes Carme i Àngels Riera i Fontova, filles de Ramon Riera i Puig —exsoci de la fàbrica de Sant Benet— i per tant nebodes de Miquel Carbó i Carbó, moren respectivament el 3 i el 5 de novembre. El seu cunyat, Josep Salvat i Gusi, marit de Dolors Riera i Fontova, mor el 16 de novembre. I en la mateixa data mor Juli Garcia i Carbó, fill de Magdalena Carbó i Carbó, cosina del pintor, que morirà també dies després, el 15 de gener de 1915.
La situació dramàtica d’aquests tres mesos fa augmentar el nombre de testaments; fins i tot, el propi Ramon Casas en redacta el seu el 6 de novembre, on modifica els seus beneficiaris després de les defuncions d’Emília Huet i Bas (1908) i Elisa Carbó i Ferrer (1912), tot introduint-hi per primer cop a Júlia Peraire i Ricarte, amb qui hi convivia des de l’any anterior, 1913. En aquesta època Ramon Casas pinta el quadre Processó de la Bona Mort, on ens mostra un carrer estret de Barcelona ple de gom a gom; tanmateix, hi destaquen els confrares amb el seu hàbit característic i que un d’ells porta el lema «Aquest és el teu estatge». Però no tot és tristesa, ja que en plena epidèmia de tifus, el 21 de novembre de 1914, es casa Fernando Albaladejo i Guardiola amb Elisa Codina i Casas, neboda del pintor.
Processó de la Bona Mort, Oli sobre tela, 1901.
La pintura representa la Processó de la Bona Mort, en la qual Ramon Casas ens mostra la comitiva que porta al Sant Crist crucificat per un estret carrer de Barcelona.
Aquest no era el primer cop que Casas capta la mort, ja que al 1902 ja ens havia mostrat el cadàver del poeta Jacint Verdaguer i Santaló, vestit amb l’hàbit de franciscà al seu llit de mort. Casas, conjuntament amb els seus amics, assistí a la seva vetlla a la casa mortuòria de Vil·la Joana, a Vallvidrera, llavors al poble de Sant Vicenç de Sarrià. Anys després, al 1910, ens mostra l’enterrament del seu amic Raimon Casellas i Dou (1885-1910) al cementiri de Sant Joan de les Abadesses, després del seu suïcidi en tirar-se a la via del tren.
Ramon Casas, com a bon cronista social ens mostra dibuixos plens de realitat quotidiana, com el cartell de la sífilis on apareix una dona amb aquesta malaltia de transmissió sexual, o fins i tot el dibuix d’una persona mutilada i amb només una cama. El pintor també és capaç de mostrar-nos les diferents classes socials, com és el cas, per exemple, quan ens mostra persones captaires o el dibuix en el qual apareix el mateix Casas assegut en un seient d’una cabina d’un tren, tot esperant rebre una beguda d’un cambrer negre. Però no tot és tristesa, Casas ens ensenya les modernitats que la societat va aconseguint, com per exemple, les rajoles on apareixen els nous oficis i els avanços tècnics.
Jordi Sánchez i Ruiz