Ramon Casas, com s’ha dit, és un bon transmissor de la crònica social al llarg de tota la seva vida. En aquest sentit no només transmet esdeveniments històrics de rellevància, sinó que també sap captar cada una d’aquelles petites activitats del dia a dia, entre les que podem destacar les festes religioses, populars i tradicionals d’arreu del país. També podem observar diades singulars com la volada de globus aerostàtics o una simple sortida a la platja. Pel que fa a festes o actes musicals, Casas, pinta des de balls moderns contemporanis, sevillanes, sardanes, trobades d’amics per escoltar música o grans representacions al Gran Teatre del Liceu.
En el dibuix, Ramon Casas representa un espectacle d’enlairament de globus aerostàtic amb assistència multitudinària que, probablement, va tenir lloc a Barcelona.
Concurs de Pél&Ploma pera’l sigle XX. Tinta, llapis gràfic i aquarel·la sobre paper, 1901. Publicat en la revista Pèl&Ploma, 1 de gener de 1901.
Un exemple de com Casas tracta els ambients de multituds. L’escena mostra a les nenes vestides de blanc sortint de l’església de Santa Maria de la Mar. després de rebre la primera comunió.
Sortida de la processó del Corpus. Oli sobre tela, 1896-1898.
La religió i l’Església estaven ben integrades dins la societat del moment i això queda també ben palès en obres amb els seus corresponents estudis preparatoris, com Sortida de la processó de Santa Maria del Mar, de 1898, on s’observa la gran concentració de públic i al fons les cases del carrer de l’Argenteria. Aquesta processó ens mostra l’acte de les primeres comunions que Casas també ens sap representar en forma de retrats, com el de la seva neboda Catalina Nieto i Casas. Una altra festa popular catalana que Ramon Casas dibuixa en diverses ocasions és la festa de Pasqua i, en especial, la representació de les caramelles que són cançons i balls típics per celebrar la resurrecció de Jesucrist. Casas també ens deixa dibuixada la festa de carnaval, on s’observa una multitud disfressada enmig de la gresca i xerinola.
Casas també ens mostra diverses localitzacions d’espais on la població anava a distreure’s i a fer vida social, especialment entre la burgesia. Un punt important és l’hipòdrom de Can Tunis (originàriament Casa Antúnez), situat al poble de Santa Maria de Sants; estigué en funcionament entre el 1883 i el 1934. Els Casas hi assistien amb regularitat com ho demostren els retrats dels seus familiars en aquest emplaçament. Casas també pinta diverses places de braus, entre les quals cal destacar la desapareguda plaça de toros de la Fuente del Berro de Madrid, també coneguda com a plaça de Goya per ser el nom del carrer on estava situada; existí entre 1874 i 1934.
Una pintura que Ramon Casas que mostra l’hipòdrom de Can Tunis, un destacat lloc de trobada de l’aristocràcia i la burgesia catalana. El pintor en aquesta obra de fe de l’assistència multitudinària d’aquell moment a les carreres de cavalls.
En el hipódromo. Oli sobre tela, 1899-1901.
En aquestes dues obres podem comparar dos fragments de dues pintures diferents de Ramon Casas: tots dos presenten la mateixa estructura formal dels personatges eqüestres dels guàrdies civils, vestits amb l’uniforme de gran gal·la.
[A dalt] Alfonso XIII inaugura las regatas. Oli sobre tela, 1888.
[A baix] Entrada en la plaza de toros de Madrid. Oli sobre tela, 1886.
Ramon Casas, com a barceloní, ens mostra en la seva obra diferents espais de la seva ciutat, com el port, el club nàutic, el passeig de Gràcia, etc. Un dels punts emblemàtics de Barcelona, que Casas representa a l’any 1900, és la plaça del Portal de la Pau, situat al final de les Rambles, on hi ha el monument dedicat a Cristòfor Colom. Aquest va ser construït al 1888 gràcies a l’Exposició Universal de Barcelona, que va substituir el monument de 1876 dedicat a la Pau d’Antoni Rovira i Trias, erigit per celebrar el final de la tercera i darrera guerra carlina. Hem de fer notar que el vocalsecretari de la Comissió Central Executiva per a la construcció del monument de Cristòfor Colom fou Carles Pirozzini i Martí, al qual Casas va retratar anys després. Precisament, l’Exposició Universal de Barcelona va ser representada en diverses ocasions com a l’obra Festivitat en el Port de Barcelona, de 1888 i on s’observa una celebració a la que assistí la reina regent Maria Cristina amb el seu fill Alfons XIII. L’Exposició Universal es va celebrar entre els mesos d’abril i desembre de 1888 i va significar una important transformació de la ciutat de Barcelona. No hem d’oblidar que Casas també ens representa en diverses ocasions l’Exposició Universal de París de l’any 1900.
Hi ha obres de Casas que són verdaderes icones de la crònica social i de la pintura com La càrrega (1899-1902), on s’observa la repressió de la Guàrdia Civil davant la ciutadania barcelonina. Gràcies a la representació de l’església de Santa Maria del Mar, podem afirmar que la ubicació del quadre és la ciutat de Barcelona. Anys després, al 1910, el pintor ens mostra una segona càrrega representada a la plaça Major de Vic, on s’observa l’inici de l’estret carrer dels Argenters al centre de l’obra.
Aquesta crònica de la situació repressiva de les forces de l’ordre contra la població no és exclusiva de Ramon Casas, sinó que altres pintors de l’època també se’n fan ressò, com ara el seu amic Francesc Sardà i Làdico en una obra publicada al setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa. L’amistat i la coneixença dels dos pintors sobre tot quedà reflectida al fantàstic retrat de 1893 que Casas oferí a la seva germana, Maria Sardà i Làdico, conegut com a Nena Sardà, que desgraciadament morí de forma prematura al 1906.
[A dalt] La càrrega. Oli sobre tela, 1899 (Signat en 1903).
[A baix] La càrrega (Segona versió). Oli sobre tela, 1990.
Jordi Sánchez i Ruiz