Les primeres obres de temàtica ciclista de Casas van ser unes anotacions de caràcter caricaturesc que es troben actualment a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i al Cau Ferrat de Sitges. Aquests dibuixos narraven petites històries còmiques i tenien com a principal protagonista la bicicleta, segurament la mateixa clément tipus «militaire», tret que amb una novetat: hi apareixia acoblat el far a la forquilla davantera. És el mateix model de far que pocs anys més tard es veuria amb més detall al famós tàndem de Casas i Romeu.
Al setembre de 1889, Casas va convèncer Rusiñol per realitzar una excursió amb bicicleta, qui ja estava interessat i seduït per «aquest tipus de vehicles, pel seu aspecte lleuger i elegant com per la seva silueta original i esvelta». La proesa es va publicar al rotatiu La Vanguardia amb el títol «De Vich a Barcelona en bicicleta» juntament amb deu il·lustracions de Casas.
Va ser una crònica tràgic-còmica del periple dels artistes amb bicicleta. Rusiñol va iniciar el relat descrivint com va ser seduït pel moviment dels diferents tipus de bicicletes que circulaven al passeig de Colom de Barcelona: bicicletes, tricicles, tàndems i «moltes altres varietats», entre les quals sumem velocípedes, perquè Casas els dibuixa a les seves il·lustracions. Prosseguia amb la descripció de les parts de les bicicletes, així com els exercicis que havia de realitzar per mantenir l’equilibri; hi afegia: «La víctima va asseguda com pot a certa calculada alçada».
Van sortir amb tren cap a Vic cap a dos quarts de tres, localitat a la qual van arribar abans de les sis de la tarda. L’endemà van iniciar l’excursió pròpiament dita, durant la qual Casas va anar detallant les poblacions per les quals van passar: Seva, Centelles, les costes del Tagamanent, Aiguafreda, el Figaró fins a detenir-se a la Garriga, on, segons va precisar, es van detenir al Balneari Blancafort quan a Rusiñol se li va travessar un gos de Terranova de grandària gegantina que va ficar el cap entre les rodes de la seva bicicleta i el va fer caure.
Rusiñol va anar presumint de la seva destresa en l’ús de la bicicleta i com d’estranyats estaven la majoria dels seus habitants en veure aquells vehicles a les poblacions per les quals van passar. Afegia també totes les caigudes i contratemps que van patir successivament al llarg del trajecte. Finalitzava amb una conversa que van mantenir amb unes dames, les quals els hi van preguntar interessades per les bicicletes i si es quedarien a dormir a la Garriga. Rusiñol va prosseguir:
«Si ho pensàvem, i bé que ens convenia per Déu i pels Sants, però ferit en el meu amor propi, vaig dir amb serenitat que aquella mateixa nit ens n’anàvem cap a Barcelona, i va ser només sentir-ho que em va mirar Casas amb un somriure forçat. Ja estava dit i havíem de complir la nostra paraula donada».
Sobre aquestes línies, una de les deu vinyetes que acompanyen un article de premsa escrit per Santiago Rusiñol. Ramon Casas va recollir la varietat de tipus de bicicleta -com biciclos, tricicles,tàndems i les populars safety bicycles- en les nombroses aventures ciclistes que va immortalitzar en els seus àlbums d’anotacions.
«De Vic a Barcelona», La Vanguardia, 22 de setembre de 1889.
Així, van baixar per un corredor i, mentre els veïns i clients del balneari els ovacionaven, tots dos companys van embullar les seves rodes i van caure.
«—És que potser s’ha fet mal vostès? —ens van etzibar amb ironia.
—Al contrari —em vaig atrevir a dir jo mig difunt— i vam tocar el dos d’allí volant, sense pla ni concert, i sense fanalet ni consol, perquè en aquell xoc es van trencar les rodes i vam haver de carregar amb la carcassa al llom. Em va alegrar el succés perquè així acabava per fi la nostra excursió desoladora (…)».
Gabriel Pinós Guirao