Etiquetes: codorniu, Nou de Sant Francesc, Vida quotidiana
Ramon Casas va néixer i va viure en un món canviant, en plena transformació, i la seva obra reecteix aquest canvis. Era ll d’una familia benestant, que mai es va oposar al seu temperament artístic. Si la generació anterior d’artistes havien estat pensionats a Roma, Casas es matricula en una de les escoles d’art de més prestigi de la capital francesa, la del pintor de l’alta societat Carolus-Duran. Casas va a París per primera vegada el 1881, amb només 15 anos. A París entra en contacte amb l’impressionisme i amb la colònia de pintores catalans i d’altres nacionalitats establerts a la cuitas. Les visites a París s’alternen amb viatges a Granada, Madrid o per Catalunya, aquests últims amb Santiago Rusiñol, en carro o bicicleta.
A París descobreix també la vida bohèmia, una bohèmia daurada, de noi de casa bona; una llibertat econòmica que d’altres no tenien. Amb Rusiñol s’interessa peli temes naturalistes, tot buscant la bellesa d’allò que és quotidià, dels ravals de les ciutats, busquen representar-ho de la manera més verista possible, sense concessions esteticistes.
El 1889 la família encara vivia a la Barcelona vella, al carrer Nou de Sant Francesc, una societat barcelonina encara bolcada a l’interior. Les sòbries i envellides façanes de les cases ocultaven uns patis plens de vida on les famílies benestants creaven petits espais de lleure. A la Barcelona del moment, el cuadro de asunto, la representació d’un fet concret, era el tema preferit de la burgesia, normalment temes renats, escenes galants d’un articiós detallisme, en què la burgesia volta veure’s reectida. Casas s’adapta a aquesta demanda del públic, però l’asunto, el tema que es representa, no sempre és evident o no queda representat d’una manera explícita. Aquesta naturalitat, aquesta captació fotogràca d’un instant, era molt adient per a alguns dels temes que més popularitat van reportar a Casas, com les seves escenes de toilette o del bany d’una dona, petites instantànies íntimes, que, sense mostrar res que contravingués la moral establerta, deixaven sucient marge perquè la imaginació de l’espectador volés. (…)*
Vicente de la Fuente Bermúdez
*Es por llegir el text vencer al llibre Ramon Casas. La vida moderna