Visita a l’Exposició Universal de París (1900)

L’ inici d’aquesta sèrie de viatges de la present exhibició s’inicia a París, amb motiu de l’Exposició Universal de 1900, a on hi va anar Casas els primers dies de març, establint-se a Montmartre. Utrillo va arribar més tard i, després de veure la producció que havia fet Casas, va voler portar-la a Barcelona per incloure-la en la regona exposició Pèl & Ploma, que s’havia de celebrar al maig. Casas va residir a Montmartre fins al final d’octubre, per la qual cosa va viure els esdeveniments que es van anar celebrant a la capital francesa.

El 21 d’abril del 1900, Pèl & Ploma va publicar un número doble dedicat en exclusiva a l’Exposició Universal. Amb el títol “Abans de tirar teló”, descrivia l’estat de les obres els dies anteriors a la inauguració: “M’he passejat per entremig de runa, fanc, polç i guix”. Va ser una “excursió de deu dies” d’emocions fortes i continuades, que es van veure plasmades en una valoració de les diverses construccions i monuments que s’havien erigit amb motiu de la “gran fira del món”, el “billar” que es veia des de l’estudi de Casas a Montmartre. La sensació general era que l’Exposició no s’arribaria a inaugurar en la data prevista per l’estat de les obres. “Per més que facin, no estarán pas llestos pera l dia de l’inauguració !! Per què s’hi posen tan tard a fer uns treballs tan grossos?”

En el mateix número de la revista Pèl & Ploma, finalment, s’arriba a parlar de la inauguració: “Avui dissabte de gloria, un cel tendre blau cobreix el París assoleiat de la més hermosa primavera”. També es fa palesa l’alegria general de la gentada i la manera com els monuments i les construccions aixecades estaven —o al menys simulaven estar-ho— llestos per a aquell dia d’alegria per als parisencs i les parisenques. Pel que fa als diversos edificis i monuments del recinte ferial, la Porta Monumental “no ho és gens”. “La decoració de la porta és del sistema pop o sípia, perquè totes les superficies exteriors i interiors del monument están rublertes de convexitats rodones” i acaba afegint “aquell mirinyac de ferro blau serà xuclador dels diners del món”. Malgrat les primeres opinions negatives sobre la Porta Monumental o Binet (en honor al seu creador, l’arquitecte René Binet), que es va rebatejar com a “Salamandra” per la seva similitud amb aquest tipus d’estufa, la veritat és que va servir de fons i model per a no poques il·lustracions de l’Exposició Universal. En el primer número extraordinari de Pèl & Ploma dedicat a la cita, les dues primeres imatges són París, que mostra una dona elegant amb el Sena i la Torre Eiffel de fons, i L ’estranger, on apareix un home d’esquena (amb tota probabilitat, un autoretrat de Casas) davant les bastides i la tanca de la construcció de la Porta Monumental, de la qual només es veu el primer arc central.

En els números successius de la revista Pèl & Ploma van aparèixer diverses il·lustracions de Casas amb l’Exposició Universal com a teló de fons. Són dibuixos al carbonet amb notes de color en què la dona es mostra com a protagonista indiscutible: es tracta de dones elegants, esveltes i vestides a l’última moda. Així, entre títols com La plataforma movible, La molinera de la Galette, Esperant l’omnibus, A l’esplanada dels inválits, Parisenca, La Parisenca, Restaurant barato, La musa de Montmartre, La foire-aux-jambons, La fí de sigle o Una aficionada, trobem tres il·lustracions que mostren com a referència la Porta Monumental: l’obra ja esmentada L’ estranger, Revenedora de tickets i Menjar barato. Totes elles presenten visions allunyades dels ambients sòrdids i bohemis de Montmartre que van ser protagonistes dels primers viatges a la capital francesa.

A Menjar barato s’aprecien fins a vuit personatges distribuïts en diagonal. El primer d’ells i com a protagonista de l’escena, és una noia jove que sosté la safata preparada amb els refrigeris. De la seva cintura penja una petita bossa i va vestida amb un conjunt que només deixa al descobert la cara i les mans. Al cap porta un barret, segurament de palla, amb un bonic llaç que el decora. La resta de personatges porten begudes —es poden apreciar al terra—, anuncis i altres tipus de queviures. Són d’allò més variat: dones joves, una dona gran, un cavaller amb bombí, un home amb el cap embenat… Al final s’endevina un gendarme o agent de l’autoritat que revisa el tiquet d’accés a l’Exposició Universal. Darrere d’ells, la gegantina arcada d’entrada al certamen flanquejada per diverses astes, vestides amb la bandera tricolor francesa: es tracta de l’àrea d’accés a l’exhibició, a la Plaça de la Concòrdia.

La Porta Monumental va ser projectada per Joseph René Binet (Chaumont, 1866-Ouchy, Suïssa, 1911), qui havia previst un flux potencial de seixanta mil persones per hora. Al final, la Porta va donar accés a més de cinquanta milions de visitants. Estava coronada per una figura de sis metres d’alçària que simbolitzava París, obra de l’escultor Paul Moreau-Vauthier (1871-1936). La model escollida per l’escultor va ser Sarah Bernhardt.

Gabriel Pinós